ziga-zaga

Sempre m’ha agradat llegir. De fet, m’encanta sentir-me atrapat per un llibre que no puc deixar, però per diverses circunstàncies fa més d’un any que no n’havia agafat cap.
Començava a tenir “mono“.

Per pura casualitat, mentres cercava informació sobre un llibre a Intenet, vaig topar amb la web de BookCrossing (també en castellà).

Me va engrescar tant la idea que la vaig comentar tot d’una a un parell d’amics, que també s’hi varen interessar. Vaig decidir que fins i tot en parlariem a la ràdio (un altre dia vos xerraré de la ràdio). Pels comentaris rebuts, va set tot un èxit.

En resum, es tracta de registrar els nostres llibres a la web de forma que a cada exemplar se li assigna un identificador únic (BCID) que ens serveix per seguir-los la pista en cas de que volguem intercanviar-los amb altres usuaris.
D’aquesta manera podem accedir a la llista de llibres de cada usuari i, si el que volem està disponible, demanar-lo al propietari que, la majoria de vegades el mos ferà arribar.
Així­ aconseguim accedir a llibres que pot ser mai se’ns hauria ocorregut comprar. Es el vell sistema de deixar els llibres als amics… un poc ampliat. Mitjançant aquest sistema es creen anells d’usuaris que es van passant un llibre un darrera l’altre fins que torna al seu propietari original.

El seguiment dels llibres es fa a través d’un diari que indica quines persones l’han llegit, què n’han pensat d’ell, quines recomanacions fan…

Però, pot ser, la modalitat més curiosa (si bé és cert que no és la més extesa) és la d’alliberar els llibres salvatgement. Aquest intercanvi consisteix en deixar el llibre en qüestió a un lloc públic sense control, sense saber qui serà la persona que el trobarà o recollirà i sense saber, tampoc, què ferà amb ell. En aquests casos, es pot anunciar l’alliberament (release) a la mateixa web, que té un apartat pensat per aquests tipus d’anunci.
L’incertesa de no saber què passarà amb aquell llibre queda recompensada amb el seguiment a través del registre electrònic de les seves passes de mà en mà.

Està ben clar que tot això es basa en l’altruïsme i la confiança amb els desconeguts, cosa que fa més interessant, encara, el sistema. Però sobretot, es basa en les ganes de la gent de consumir i promocionar el consum de cultura, usant Internet com a mitjà, en aquest cas.

I per si no heu quedat convençuts, vos diré que aquesta setmana he llegit “Soldados de Salamina”, de Javier Cercas, gràcies a que una d’aquestes persones el va deixar desinterassadament al carrer perquè un altre el pogués llegir… i així­ ho vaig fer.
Una vegada llegit (per cert, me va agradar molt) vaig posar un comentari al diari del llibre i el vaig passar a una altre persona, perquè també el disfruti.

I vosaltres, quins llibres deis que teniu? :-)

This entry was posted on Dilluns, Juny 28th, 2004 at 0:03 and is filed under Internet, Llibres, Ràdio. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.