Dispersi
Darrerament hi ha un tema que m’està causant problemes: la dispersió de missatges personals.
No fa tant, l’única manera d’enviar missatges personals a la gent era el correu electrònic. Ara, però, me trob amb que la gent m’envia missatges de correu, però també missatges personals a través de Facebook, Twitter o Flickr… i no ho fan a través de la missatgeria instantània perquè normalment hi estic desconnectat.
Tot això fa que els missatges i converses amb la gent quedin dispersos aquí i allà, fent difícil (si en tens molts) atendre-los o arxivar-los correctament. Ara he de fer una passada per tot per veure el que hi ha.
Ja sé que hi ha serveis que enllacen una cosa amb l’altra, però d’aquesta manera es crea un altre efecte tant indesitjat com el primer: la multiplicació de missatges, que arriba a la saturació.
Qualque ànima caritativa amb una solució?
setembre 6th, 2009 at 12:53
Corta el puto cable de red :)
setembre 6th, 2009 at 12:55
La solución es sencilla… y terriblemente económica.
Destrución total de cualquier tipo de tecnología y trasladarte a un poblado Amish. :)
La verdad es que no creo que haya solución, estamos condenados a estar enchufados y encima cada día se generan nuevas herramientas de comunicación con lo que cada día nos veremos más “dispersos”
setembre 6th, 2009 at 12:57
¡Ya os vale a los dos!
XDDD
setembre 6th, 2009 at 13:10
Ja t’ho he posat al Twitter, però t’ho repetiré aquí i així tens una unió de missatges dispsersos :-)
La idea és que es dona per fet que un correu l’obriràs i el llegiràs, mentre que la resta de missatges de les xarxes socials només tenen sentin en el context de dites xarxes.
Per exemple, un Twitt és una cosa molt breu. Podríem dir que és el SMS del correu electrònic. No hi ha lloc per formalismes, no hi ha lloc per res superflu… i si el missatge no arriba, sempre quedarà el correu o el telèfon.
Jo crec que és un tema que té a veure amb el plaç de resposta esperat. Podríem dir que:
- Telèfon: resposta instantània
- SMS: Resposta diferida a curt plaḉ
- Twitter: Resposta a curt plaç
- e-mail: Resposta a mig plaç
- Xarxa social: Resposta quan la persona en fa ús.
Després està el tema de lo molest que pugui ser el missatge:
- Telèfon: Molt molest perquè requereix atenció immediata
- SMS: Molest, però no tant com una telefonada.
- e-mail: Diferit, no molesta.
- La resta: No molesta massa si no hi ha excés.
Si estic mirant una foto que has posat a flickr i et faig un comentari, no espero que el vegis immediatament, espero que quan entris per fer coses amb fotos (el teu “moment foto” :-) ) el vegis.
També hauríem de tenir en compte la facilitat per mantenir una conversa àgil. Per exemple, el telèfon és el millor mitjà per fer-ho ja que en molt poc temps podem intercanviar molta informació molt ràpidament.
En canvi si feim servir l’e-mail, la cosa se complica i podem acabar en un thread etern.
Twitter és un bon terme mig, ja que en ser el missatge més curt, la conversa s’agilitza i és bo de fer trobar ajuda externa d’altres persones que puguin seguir la conversa.
A mí, en general, no em causa problema:
- Les xarxes socials em notifiquen per e-mail així que tenen baixa prioritat i llegeixo els missatges de tan en tant. També tenc un parell de fils RSS apuntant a Flickr (crec que és el “Recent Activity”)
- Twitter el faig servir amb programes còmodes i tenc per costum repassar-lo en connectar-me, però potser no ho faig i em perdo alguna cosa.
- El correu el llegeixo sempre a diari i el repàs mínim 1 pic al dia, però de vegades deixo missatges per un altre moment, com algunes llistes o els avisos de les xarxes socials que mencionava abans.
Et recomano que apleguis tot el que puguis (una cerca pel teu nick a twitter.com et donarà un RSS moníssim) als RSS, les coses importants procuris que t’arribin per mail i que llegeixis el correu a diari.
Amb aquest “sistema” es pot soportar més que bé i està tot ben localitzadet o és bo de trobar.
Ah! potser també t’interessa que determinats correus s’et notifiquin tan prest com arriben. En aquest cas, tenc un compte de push-email al telèfon i m’avisen tot d’una. Un filtre al correu ho arregla fàcilment.
Esper que t’hagi ajudat a organitzar-te ;-)
setembre 6th, 2009 at 13:52
Cal trobar formes que els diferents llocs t’avisin a un sol lloc: el correu.
setembre 7th, 2009 at 17:48
Paco, si tothom li donàs a cada servei l’ús i la prioritat que tu li dones tot aniria bé.
El que passa és que gent sense tant de recorregut dins Internet com tu no ho fa així i no distingeix entre el correu i les altres coses. :-(
setembre 7th, 2009 at 17:49
Benjamí, això ja ho tens si ho actives a cada servei… el que passa és que la resposta t’obliga de nou a anar a cada lloc. Les converses mai estan centralitzades.
setembre 24th, 2009 at 0:31
Doncs sí que és un problema… Jo faig una mescla entre el que diu en Paco i en Benjamí. La meva màxima prioritat és el correu. És l’eina que em crea més dependència. En canvi al twitter no m’hi sent fermada i la gent ja ho sap. Tu ets qui has de marcar les teves prioritats i la gent del teu voltant anirà vegent el camí per comunicar-se amb tu. I diguem que al facebook no escriuré cap confessió, és a dir que jo he triat que les coses “privades” les escriuré a través del correu. Don utilitats distintes a cada eina que tenc a les mans.
Je je… Si es tractés dún anunci de productes de llimpiesa, jo seria la que té mil pots… Un pot per fer net cada cosa… Mai ho havia pensat així…