Cigales
Tots aquells que viviu fora de la ciutat o que en sortiu de tant en tant sabeu que un dels sons de l’estiu és el de les cigales al camp. Quants de nosaltres no tenim present aquell renou estrident dels dies de calor?
Les cigales (cigarras, en castellà) són insectes hemípters de la família dels cicàdids (Cicadidae), és a dir, que tenen les seves ales anterior dividides en una part dura i una altra membranosa, a més de tenir un aparell xuclador que els permet alimentar-se, en aquest cas, de la saba d’alguns vegetals.
Però si hi ha una característica que ens crida l’atenció d’aquests insectes és la de que els mascles produeixen un renou molt característic mitjançant el fregament d’unes membranes que tenen a l’abdomen. Ho solen fer de dia i durant quasi tot l’estiu.
Les nimfes de cigala viuen enterrades a terra, d’on surten per mudar i esdevenir finalment adults alats i sexuats. Per fer-ho, trepen fins a les branques dels arbustos on s’ancoren durant el procés. Com a resultat d’aquesta muda, el seu exoesquelet queda abandonat a la branca on s’han fixat. Això és el que podeu veure a la fotografia que acompanya l’apunt: un exoesquelet buit de cigala perfectament ancorat a una branca en la posició en que es va fixar l’animal. Observau-ne els detalls.
Si aquests dies passejau pel camp en podreu trobar a centenars, sols o en grup, en les posicions més inversemblants. De sempre, la gent del camp ha dit que, a l’estiu, les cigales canten fins a rebentar… Què en pensaríeu vosaltres si trobàssiu aquests exoesquelets arreu? Es una anècdota simpàtica que sabem que no és certa. De fet, segons l’espècie, les cigales poden viure entre dos i desset anys.
Gaudiu del camp a l’estiu. Amaga moltes sorpreses. :-)
Gràcies a Margalida Roig per mostrar-m’ho i a Xavier Canyelles, Joan Bibiloni i Jordi Muntaner pels seus comentaris.
Apunts relacionats:
- Papamosques Hi ha un aucell migrador que passa l’estiu a les nostres terres (entre d’altres llocs), on cria, per tornar després a passar l’hivern més enllà del Sàhara. Em referesc...
- El so de l’estiu Me demanava què ha passat enguany, que acaba l’agost i no he sentit xigales ni grins per ca nostra. Visc a una zona urbana però no record any en que...

juny 26th, 2009 at 9:15
És veritat que és un sò característic del camp, però darrerament m’ha cridat moltíssim l’atenció sentir-lo al port (just a davora la feina, davant la llotja) diàriament a mig matí.
PS.: Molt bona la foto i molt interessant la informació sobre els animals.
juny 26th, 2009 at 10:21
És brutal la foto!!! Jo no n’he vist mai cap! Són uns bitxos que em fan molta gràcia per que mira que fan enrenou a l’estiu, eh? Però jo he intentat veure’n algun i mai ho he aconseguit!
Salut!!