Síndrome d’abstinència
Actualització 22/1/2009:
Definitivament estic sense càmera. La neteja no va anar tant bé com ens pensàvem i intentar fer-la neta de nou l’únic que ha fet ha estat embrutar el sensor encara més. Ja he provat tots els mètodes que m’han explicat o he vist sense cap resultat positiu.
Ara mateix duc una emprenyadura molt important. :-(
És per demés… no puc viure sense la càmera…
Aquesta setmana he estat un poc preocupat perquè pensava (i encara no ho tenc gaire clar) que m’havia quedat sense càmera. En tornar de la trobada de fotògrafs de natura de dissabte passat me va caure l’ànima als peus en veure que les imatges estaven plenes de taques perquè el sensor de la càmera estava brut.
No és que les imatges tenguessin qualque taca que es pogués dissimular amb programes de retoc, és que la imatge n’estava plena! No n’hi ha haguda cap d’aprofitable.
Això ja me va passar fa mesos perquè contínuament canviava d’objectius i no pots evitar que entri un poc de pols de l’ambient dins el cos de la càmera. Me va costar moltíssim (en doblers, temps i nirvis) que el captador quedàs suficientment net com per poder seguir usant la càmera.
De llavors ençà vaig proposar-me no canviar l’objectiu en cap moment… i ho he complit. Però no sé com ha estat, després d’uns mesos amb imatges més o manco netes, la setmana passada el sensor es va poblar de brutor. Me fa molta ràbia perquè havia anat alerta i encara no sé com va entrar-hi la brutor.
Ja no sabia què fer amb la càmera i vaig pensar que ja s’havia acabat… si no fos perquè en Pau es va oferir a fer-me-la neta o, al manco, intentar-ho. No sé què ni com ho ha fet però li ha pogut llevar les busques més importants. El sensor segueix brut, però al manco puc fer cert tipus de fotografies on no es notarà gaire.
Amb aquesta setmana de patir me n’he donat compte de com d’enganxat estic a la fotografia i de com em talla les cames no poder sortir al carrer o la muntanya amb la càmera penjant del coll. Ha estat una espècie de síndrome d’abstinència agreujat per la preocupació de pensar que potser no era recuperable.
Demà sortiré una estona a provar-la. Si aquests dies veis fotos meves per aquí voldrà dir que la cosa ha anat bé. Si no…
Informació interessant:
- Marcos Molina ha escrit un article sobre el mètode de neteja que ell emplea: Canon Eos 5D: limpieza del sensor (mi procedimiento personal).
- Cleaning Digital Cameras – Un important recull d’informació, mètodes i consells per netejar els sensors de les càmeres fotogràfiques digitals.
gener 18th, 2009 at 0:06
Además jode mucho que siendo una cosa técnicamente superada, algunas casas de fotografía se empeñen en no incorporarlo a todas sus máquinas de serie.
gener 18th, 2009 at 3:21
Res a dir ^_^
gener 18th, 2009 at 11:05
Molt cert, Celso. Sí que és vera que aquesta càmera, la Nikon D80, la tenc des de fa més dos anys i llavors no eren gaires els models que incorporaven neteja automàtica del sensor més o manco efectiva.
Però és cert que Nikon no ha destacat en aquest tema i hi ha arribat molt tard i malament.
gener 18th, 2009 at 11:06
Què vols dir, Pau?
gener 18th, 2009 at 12:15
A mi me passa el mateix amb la meva (i encara és més antiga que la teva). Sempre amunt i avall i ha arribat un moment que ja no se com fer neta qualque taca. Ja me va passar quan vaig anar a les Fonts Ufanes. Tot ple de brutor i n’hi ha d’aquesta ben enganxada.
La única solució crec passa per emprar el ‘Cillic bang’ aquell amb el sensor…
:P
gener 18th, 2009 at 12:25
Mira, això no ho he provat! :-P
gener 19th, 2009 at 10:44
És una llàstima que passin aquestes coses amb el preu que tenen de les càmeres i objectius. Encara que no canviis d’objectiu entra pols en els zoom que augmenten la seva longitud al canviar la focal, ja que ha d’entrar aire de l’exterior a dins. Per això els zooms professionals (serie L a canon, iguals que els fixes) no solen augmentar de longitud amb el canvi de focal a part que estan segellats. Davant aquesta situació millor canviar sovint i no tenir que adaptar-se a una mateixa focal, que això es la gràcia del sistema d’optiques intercanviables.
salut,
Toni
gener 22nd, 2009 at 10:11
Jo som usuari de Canon i d’Olympus, tenc una 400D i una E1, ses dues venen amb netetja de sensor, però no hi ha color, s’oly li dona amb cullereta.
Per temes de natura on sovint s’ha de canviar d’objectiu es sistema d’olympus es amb diferència es millor, a més tenen unes òptiques que no tenen res a envejar perquè son fins i tot millors que ses arxifamoses “L” de Canon.
A sa trobada hi vaig dur només sa E1.
Salut
gener 22nd, 2009 at 10:36
Jo vaig optar per Nikon pequè ja en tenia material… Fa anys que us Nikon, tant en MF com en AF.
Olympus m’agrada molt. Trob que és una marca que ofereix una relació qualitat/preu més que raonable i, en cert sentit, no té res a envejar a Canon o Nikon.
De fet, fins i tot els models més bàsics venen carregats d’opcions i accessoris que les altres no tenen més que a les games més altes.
gener 25th, 2009 at 21:48
Jo tenc càmeres mes velles i antigues que les vostres, i mai son tengut problemes amb la pols a cap de elles.
Això si, a cada 36 fotos, sensor nou.
gener 25th, 2009 at 22:26
Sí, Pep… jo també en tenc d’aquestes.
El que passa és que amb elles no puc fer el que faig amb l’altra. M’agrada molt usar-les, però no ho puc fer tant com m’agradaria.
gener 26th, 2009 at 10:40
Hola Xisco, a jo hem passa el mateix amb la meva, en Mati la va fer neta una vegada amb un sensor i ben car que ès, però i tot així encara surt qualque foto bruta, així que jo també estic un poc tristona, i de moment l’únic que puc fer ès dissimular les taques amb el photoshop…
gener 26th, 2009 at 10:49
Me sap greu, Magdalena.
Es molt frustrant veure com les fotos que fas amb tanta il·lusió estan tacades i les has de retocar una a una.
Si finalment trob qualque mètode que funcioni ja t’ho diré.