Archive for maig, 2008

Taula rodona: la identitat del blocaire

diumenge, maig 25th, 2008

Dijous passat, 22 de maig, vaig poder assistir a la taula rodona “La identitat del blogaire” que es va celebrar al Centre de Cultura “Sa Nostra” dins el marc del cicle Identitat Digital organitzat, entre d’altres, per la Fundació IBIT.
A la taula rodona hi participaren Climent Picornell, Antonio Fernández-Coca i Toni Roig. Tots ells estaven [...]

Problema d’identitat

divendres, maig 23rd, 2008

Tenc un problema d’identitat.
Darrerament he vist com algunes persones que m’han conegut fa poc i a través d’Internet han fet una espècie de permuta entre en el meu nom i el del meu blog, associant una cosa amb l’altre i intercanviant-los com si d’una sola cosa es tractàs.
Depenent de l’origen de la gent que em [...]

Llevar-se un pes de damunt

dimecres, maig 21st, 2008

Avui m’he llevat un gran pes de damunt… un pes que em feia patir massa.
Sabeu aquella sensació d’alleugeriment que un té quan una gran preocupació desapareix? Aquella sensació que permet respirar més tranquil i serè? Idò així me sent jo avui.
Perdonau que sigui tant críptic darrerament i que només algunes persones entenguin el que dic. [...]

Geni

dilluns, maig 19th, 2008

Definició de geni:
Un geni és un fill de puta que realitza obres bones per la resta de la societat, un ésser que pateix torturat per la seva intel·ligència i que la posa al servei dels altres donant grans obres que provoquen un plaer inexplicable.
Oliva Trencada xerrant d’Estanislau Verdet.
Una definició que m’ha fet gràcia. :-)

Converses

dilluns, maig 19th, 2008

Avui me n’he donat compte de com enyor les converses que fèiem els amics fa uns anys. De vegades eren fent una cerveseta, d’altres a la sobretaula d’un dinar o sopar que s’allargava durant hores… Converses que esdevenien vertaders debats sobre multitud de temes, no importava gaire quin fos.
La vida de tots canvia i ara [...]

Palma, per qui la vulgui

diumenge, maig 18th, 2008

Me n’afluix. No val la pena fer l’esforç…
Vaig néixer a Palma i allà hi he viscut la meitat del que duc de vida. Es una ciutat que m’estimava perquè hi tenc molts de records d’infantesa. De fa uns anys ençà, però, Palma s’ha convertit en una ciutat quasi inhabitable, renouera, massificada, bruta, poc humana…
Ja fa [...]


nothome