Serà enguany l’any de Nova Zelanda?
Fa molt de temps que no agaf unes bones vacances. Tenc moltes ganes de viatjar i per això, mig en broma mig seriosament, des de fa un temps estic xerrant amb un amic per animar-lo a partir a qualque banda.
La meva idea inicial era anar un parell de setmanes a Vietnam, d’on tenc bones referències i me consta que és un lloc ideal per a la fotografia. El meu amic, però, no pensa de la mateixa forma i prefereix anar a una altre banda, principalment per culpa del clima.
En una conversa on hi havia una amiga que ha viatjat molt, varem estar comentant quins altres destins estaria bé visitar: tots tres varem estar d’acord en que Canadà era un bon lloc i complia els requisits que cercavem (no massa definits, tot s’ha de dir). A la conversa, no record com, aquesta amiga també va posar Nova Zelanda damunt la taula.
Ji, ji, ji, ja, ja, ja… tot va quedar a l’aire, però com si fos allà on haviem d’anar.
Han passat unes setmanes en que no ens haviem vist i fa uns dies, en tornar a veurer-mos, va resorgir el tema: Nova Zelanda seguia com idea principal.
Vos he de dir que jo no crec en els senyals del destí (només escriure aquestes paraules ja em fa riure), però en les darreres hores s’han succeït un parell de coincidències que apunten cap allà mateix: Nova Zelanda.
Després de la conversa amb la nostra amiga, vaig sentir per pura casualitat com xerraven a la ràdio sobre aquest país. Poc després sentia a la tele que xerraven de la seva població i el punt que ja em va fer riure del tot va ser que ahir vespre li vaig passar a aquest amic una guia de destins que m’havien regalat en fer una comanda de llibres perquè li pegàs una ullada a veure si trobava qualque lloc interessant. La guía té més de tres-centes pàgines i… adivinau quin país hi havia al punt on el va obrir… Efectivament: Nova Zelanda.
Per cap d’any la gent sol fer plans i es proposa coses. Supòs que és un dia tant bo com qualsevol altre.
Serà enguany l’any d’anar a Nova Zelanda? No ho crec. Hi ha mil llocs més propers i barats amb un atractiu molt similar, així que supòs que en triarem un altre… però qui sap… tenim 365 dies per davant per a comprovar-ho. :-)
gener 2nd, 2007 at 15:59
Moltes vegades és que ens començam a fitxar en les coses en situacions concretes. Per exemple, el dia que me vaig posar per primera vegada les ulleres me vaig fixar amb la quantitat de gent que en porta.
Per molts anys, felices instantànies i rutes ^_~