A tomba oberta
Per començar l’any amb dinamisme, vos deix aquesta fotografia que vaig fer al Camí de Coanegra.
És habitual trobar ciclistes als camins de munyanya. Solen ser grans atletes i de vegades penses… – Com són capaços de fer-ho? -.
No hi sol haver problemes mentres no surtin dels camins però, per desgràcia, aixó passa sovint amb el sol destroçat com a resultat. Un altre problema sorgeig quan devallen les costes a gran velocitat i sense massa miraments. Les frenades espenyen els camins i, el que és més important, la falta de control posa en perill els que van a peu.
Supòs que hi ha molts ciclistes respectuosos, però el de la fotografia (que formava part d’un grup de sis o set) no ho era. Varen passar perillosament per devora nosaltres, sense aminorar gens la velocitat i cridant molt. Tot plegat, una mostra de poc respecte pels senderistes i pels espais naturals.
Dit això, trob que la fotografia és interessant. La vaig fer sense mirar (no hi havia temps), amb la càmera penjada del coll a l’altura del pit/panxa. L’únic que vaig fer va ser acursar la distància focal tant com vaig poder perquè abarcàs el major espai possible i així intentar salvar la fotografia.
L’efecte de moviment m’agrada.
Per cert… Feliç 2.007! :-)
Fotografia presa amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma 28-105mm f:2,8-4.
Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.
gener 2nd, 2007 at 11:25
Abans de res: molts d’anys Xisco!
Jo em pensava que m’estava tornant vell i que per això me molestava tant veure als ciclistes de muntanya passant a tota llet. Ara veig que no estic sol! Com a senderista de tota la vida, que m’agrada la relaxació que suposa trobar-te en un grup reduït caminant per la mica de natura que tenim a Mallorca (i reduïnt-se perillosament), gaudint en un respectuós to baix de la contemplació i de la companyia. I aleshores la irrupció veloç, sorollosa i “agressiva” dels ciclistes de muntanya em sembla una cosa molt molesta i perillosa també pels senderistes.
M’agrada saber que compartim això.
Ah, i de totes formes, ens feim vells ;-)
Feliç 2007!