ziga-zaga

Tal com tenia previst, ahir vespre vaig anar al concert de Tim Easton a Sa Pobla… i no fa falta ser expert musical per saber que el concert va ser molt bo i tot un èxit. Quan una cosa t’agrada, ho saps, i el concert d’ahir me va agradar molt… però molt.

Tim Easton va saber crear l’atmósfera adequada amb el públic: dosificant les cançons, modificant el ritme segons el moment, dialogant amb ell entre canço i cançó, fent bromes…

A l’escenari mostrà la seva humilitat així com el seu agraïment i respecte pels que l’escoltaven. Es una actitud que acompanya molt bé les seves cançons, profundes i sentides.

Sentides perquè actua amb sentiment, no per compromís, i això es nota.

Els darrers dies he escoltat qualcunes de les seves cançons (disponibles a la seva pàgina web) però em va sorprendre molt el seu directe. Es molt millor que el que podeu escoltar gravat.

El seu domini de la guitarra és sorprenent i l’acompanya amb l’harmònica, els peus, siulos… i la veu, un tant peculiar. Se pot dir que sent la música amb tot el cos. Fins i tot va demanar un piano i va interpretar un parell de cançons amb ell (una d’elles acompanyant en John Tirado).

Hi va haver qualcunes anècdotes, com quan en John Tirado va demanar si en Tim era a la sala perquè l’acompanyàs en una cançó i aquest va apareixer dient que venia del carrer, de fer una mica d’exercici… o quan va dir que havia duit el piano a l’avió per tocar només una cançó… o en agafar una càmera d’usar i tirar per fer una fotografia del públic des de l’escenari…

Després del concert vaig tenir ocasió de creuar unes paraules amb ell i de que em firmàs un dels seus discs. Es va interessar per les fotografies que jo havia fet i els hi va pegar una ullada, quedant en que els hi faré arribar.

A n’en Joan Andreu l’he de felicitar i donar les gràcies. Aquesta vegada s’ha superat i de nou ens ha duit a Mallorca un gran artista. Ja esper el proper concert Pecan Pie. :-)

Fotografies preses amb una càmera Nikon D80 amb objectiu Sigma AF 28-105mm f:2,8-4.

Les condicions de llum eren molt difícils ja que, a pesar de que algunes parts de l’escenari estaven ben il·luminades, la cara dels artistes estaven a l’ombra continuament debut a la mala col·locació dels focos. Vaig haver de pujar la sensibilitat fins a ISO 1600 i disparar a velocitats molt baixes, cosa que ha fet que la majoria de fotografies hagin sortit mogudes, amb molt de contrast i renou.

Aquests dies n’aniré pujant unes quantes a la galeria del taller.

Recordau que tots els continguts propis d’aquest bloc es troben baix llicència de Creative Commons. Els continguts que no són propis estan indicats.

This entry was posted on diumenge, desembre 3rd, 2006 at 18:24 and is filed under La foto del dia, Música, Personatges. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.