La realitat de Marratxí?
Aquest apunt del bloc, si bé està escrit en to de crítica, no és exactament això. M’agradaria que s’agafàs més com una reflexió en veu alta.
A tots els municipis, grans i petits, hi ha interessos creats. Els partits polítics, qualcuns empresaris, algunes famílies de sempre… mouen fitxa per posicionar-se i treure profit de les situacions, no sempre de forma transparent.
Marratxí no se’n salva i els darrers mesos hi ha hagut alguns moviments sospitosos a diversos àmbits, entre ells, les associacions de veïnats. Per molts són conegudes les accions interessades i poc democràtiques d’algunes persones amb certes tendències polítiques per fer-se amb el poder a qualcuna d’aquestes associacions.
Les associacions de veïnats i propietaris haurien de ser un reflexe del que representen, però molt poques vegades ho són. Dins elles hi ha gent que intenta acaparar i dirigir el poder i d’altres que, voluntàriament, ajuden desinteressadament a que les coses vagin endavant i bé. Per mor d’aquestes darreres persones és pel que no vull que això sigui una crítica. No s’ho mereixen després de l’esforç que fan.
I a què ve tot això…? Idò a una cosa tant simple com que avui he pegat una ullada al programa de festes de la meva barriada…
La majoria de municipis mallorquins cel·lebren festes durant l’estiu. Marratxí no n’és una excepció. El que passa és que Marratxí és un municipi un tant atípic perquè està format per numerosos nuclis urbans molt dispersos (bé, amb el darrer boom de la construcció ja és tot un, indivisible i inseparable). Aquesta dispersió fa que, fins ara, cada nucli tengués les seves festes d’estiu. Eren les festes de cada barriada.
Enguany, però, l’Ajuntament ha dit que no està disposat a posar doblers a cada una de les festes i que aquestes s’hauran de fer de forma conjunta, unint els habitants de varis d’aquests nuclis (crec que amb els nuclis històrics això no passa, però no n’estic segur ara mateix). Aquesta mesura d’estalvi pareix fins a un cert punt encertada, el que passa és que pel carrer se comenta que en realitat el que es vol és elegir qui se’n du els doblers.
Jo no ho sé cert, i crec que no ho vull saber.
Ara les associacions de veïnats han de treballar juntes, cosa curiosa, quan sempre han passat olímpicament unes de les altres i han estat incapaces de coordinar-se, precisament, pels punyeteros interessos polítics.
Però tornem a les festes i el seu programa…
El programa repartit per les cases té un bon gruix i està imprès en paper de qualitat. Es titula “Festes D’estiu 2006″ (còpia literal) i en el meu cas engloba els nuclis de Ca’n Carbonell, Ca’s Miot, Pont d’Inca Nou i Ses Cases Noves.
El primer que m’ha cridat l’atenció ha esta el canvi de dates, ja que a la meva barriada les festes se feien a mitjan agost. Supòs, però, que si s’ha de juntar tot, les dates han de canviar per força. Enguany seran els “Dies 20, 21, 22 i 23″ de “Julio 2006″. I això ho escric així perquè a la portada canta molt la mescla de llengües.
El programa no diu enlloc qui l’edita o publica, però comença amb l’escut de l’Ajuntament i la salutació de la Comissió de Festes, en representació, supòs, de les diferents associacions, tant en català com en castellà. A partir d’aquí, un fotimer de pàgines de publicitat on has de cercar amb dificultat les pàgines que expliquen què hi ha cada dia.
El programa té un total de 60 pàgines, de les que 53 són pura publicitat, 1 de portada, 1 de salutació, 4 de programa i finalment 1 d’avisos. Es a dir, d’un llibretó de 60 pàgines només n’hi ha 4 amb el programa de festes, separades de una en una entre la publicitat. Jo entenc que les festes necessiten finançament, i que aquest s’aconsegueix dels anunciants i de l’Ajuntament. Així i tot m’ha paregut molt exagerat.
Fullejant el programa d’activitats he reparat en que estava escrit completament en castellà. Per un moment he pensat que pot ser havien fet una versió en català i una altre en castellà, però ho he descartat tot d’una. No podia ser… el programa estava completament en castellà. Mirant els anuncis, també he vist que predominaven els escrits en castellà… i he començat a comptar:
El llibretó conté 100 anuncis (ni un més ni un manco… si no m’he descomptat). Dels 100, 78 (78% :) estan escrits en castellà (com el de l’empresa del Batle del municipi), 13 en català (com el de l’Ajuntament), 3 tenien una part en cada idioma (que no vol dir que estàssin en els dos) i 6 no eren identificables (perquè només duien el logo o el nom de l’empresa (en quin idioma està escrit Pepsi Cola, per exemple?). El predomini del castellà m’ha preocupat.
Amb més deteniment he vist que només 63 anuncis dels 100 que hi ha són d’empreses que tenguin, com a mínim, un lloc de presència a Marratxí. Es a dir, un terç dels anunciants no tenen cap relació amb Marratxí.
Deixant de banda l’idioma i la composició dels anuncis, he llegit el contingut de les activitats del programa, que és el que realment compta de les festes: animació infantil els diferents dies, festa d’escuma pels infants, festa d’escuma pels adults, curs de salsa, futbol sala, exposició de les activitats de les associacions, actuacions musicals diverses (percussió, orquestra, dj, sarsuela, lleugera), bingo, focs artificials i qualque cosa més.
El meu parer és que no s’han lluit molt. Pels infants pot estar bé, però pels adults ho trob una mica pobre i, sobretot, poc representatiu. En l’apartat musical hi ha una mica de varietat, però res de l’altre món i, el que més mal me fa, res de música mallorquina (ni moderna ni tradicional). La participació de la gent és baixa, actuant com a simple espectadora.
Trob a faltar coses com el teatre, tant popular a Mallorca (i no me referesc només al teatre costumbrista tradicional), actuacions musicals representatives de l’illa (tenim molts bons grups, músics i cantants). Què hi ha del ball popular?
Digau-me antic o rar però trob que amb el pressupost que deuen manejar no arriben al que cada una de les barriades feia per separat. Això sí, queda ben anunciat que hi haurà servei de bar i menjar a preus “populars” i perles com que la Comissió de Festes es reserva el “dret d’admissió” a qualsevol dels actes! A un lloc públic? Amb quina autoritat o dret? Si passa res ja hi ha la policia local per arreglar-ho.
Amb tot això me deman fins a quin punt aquestes associacions de veïnats i el que fan representa fidelment la població del municipi. En aquest cas concret són barriades nascudes els darrers vint anys (forçant un creixement molt gran de la població), que res tenen a veure amb les poblacions històriques del municipi. Així i tot, no me crec que la seva població sigui majoritàriament castellano parlant, ni que aquestes festes coincideixin amb els seus gustos.
Les estadístiques diuen que dels 30.000 habitants del municipi, 20.000 han nascut a les Balears (que no vol dir que xerrin el mallorquí), 6.500 a la resta de l’estat i poc més de 1.500 a l’estranger.
Crec sincerament que enguany l’Ajuntament i les Associacions no l’han encertada. No m’atrevesc a insinuar res.
Tenc ben clar que aquestes no són les meves festes ni les dels meus veïnats més propers. Esper que hi hagi altres municipis més assenyats que ens permetin amablement gaudir de les seves festes com si fóssin les nostres.
Segur que sí. :-)
juliol 15th, 2006 at 8:50
[...] Lamentablement les festes de barriada es van anar perdent, recordo que durant els darrers anys de viure a Sóller ja només es van fer les de Sant Bartomeu i les del Port, suposo que per estalviar diners però no per això les festes de Sant Bartomeu es van convertir en un referent, i les del Port van anar perdent pistonada. [...]
agost 15th, 2008 at 23:03
[...] fa dos anys vaig escriure un apunt a aquest blog titulat “La realitat de Marratxí?” on feia una reflexió sobre la castellanització progressiva que hi havia al municipi gràcies [...]