Nadal atípic
Aquests dies de festa han estat extranys, al manco si les compar amb els d’altres anys… i me n’alegro molt.
Si llevam que el 31 de desembre em vaig ficar al llit amb febre i no en vaig sortir fins dia 5 de gener, aquestes han estat unes festes molt tranquiles.
El Nadal no és una cosa que cel·lebri amb especial interès, per això me molesta aquest bonbardeig que des de finals de novembre sofrim anem on anem i mirem el que mirem.
He passat unes festes sense veure els llums dels carrers, sense anar de tendes saturades de gent, sense visitar centres comercials que castiguen la oida amb nadales estridents, sense mirar la televisió en absolut (és el que té de bo no voler arreglar els aparells quan s’espenyen), sense fer abusos amb el menjar i el beure (menjars familiars, els justos i discrets), sense patir la malaltia consumista (de regals, només un i senzillet)…
No ho sé… no record cap Nadal com aquest, però esper que es repeteixi. Com aquest, tants com volgeu.
Ah… i Feliç 2006! :-)
gener 7th, 2006 at 18:10
Home, tant com voler que se repetesqui que estiguis al llit no sé, però si ja et va bé a tu per jo encantat ;)
Per cert, happy gnu year
gener 13th, 2006 at 1:39
¿Nadal atípic?
I espera sant Antoni amb els Simpson i sant Sebastiá amb operacion triunfo.
Aixó si que ho sera atípic.
Per mi que m’en anire a Porto Cristo a menjar llangonissa amb la gent que conec,
febrer 21st, 2006 at 23:21
Sens dubte és un Nadal millor que els que la gen es passa el dia anant de tenda en tenda malgastant la targeta de crèdit…
Encara que el pròxim sigui sense tenir febre!