ziga-zaga

Estic amb una amiga, assegut a un bar. Ella està nerviosa, pendent del telèfon tot el temps i maleint la vaga que els pescador han fet aquests dies. Bé, la vaga en sí, no… més ben dit el bloqueig que han fet a qualcuns ports.

Vos ho explic…

Aquesta amiga meva té un negoci de venda de flor. De fet és majorista de flor, pel que, a més dels seus empleats, moltes floristeries de l’illa depenen d’ella. Es dóna la circumstància de que la setmana que ve és tot sants, una de les poques dates en que aquests negocis basen les vendes de l’any. La setmana que ve se suposa que obtindran una part important dels seus ingressos (que no guanys).

Des de fa tres dies té un carregament important (varis milions de les antigues pessetes) de flor fresca retinguda al port de Barcelona sense poder embarcar cap a Mallorca. Ja hi ha floristeries que han anul·lat les comandes perquè veuen que no arribarà a temps. Pensau que perquè les tendes les puguin vendre entre diumenge i dilluns l’han de tenir entre un dia i dos abans.
Aquesta flor que és al port necessita ser conservada en càmeres frigorífiques i no pot estar gaire temps sense aigua (això darrer és evident). La veritat és que ja està al límit de la seva resistència.

Avui les confraries de pescadors han arribat a un preacord amb el govern i han desconvocat la vaga i el bloqueig però el port de Barcelona (excepte els del País Basc) ha estat el darrer en obrir la bocana del port.

Xerrant per telèfon amb les empreses logístiques que operen al Port de Barcelona li han dit que hi ha contenidors que han partit cap els vaixells, però que tenen tanta feina ara mateix que ni tant sols poden assegurar quins són els que embarcaran… i ni molt manco li poden assegurar que els seus sortiran avui.

Si les mercaderies no se tudassin amb el temps, les possibles pèrdues pot ser es podrien minimitzar, però en aquest cas és molt possible que s’hagi perdut la temporada. Si ho pensam bé… quanta carn, fruita, verdura… trobarem aquests dies als mercats que haurà estat aturada (probablement en males condicions de conservació) a diversos ports?

Per arrodonir-ho, no hi ha alternativa per fer arribar mercaderies a Mallorca, una illa enmig de la mar. Ha estat molt curiós com s’han bloquejat tots els ports de la costa mediterrània excepte els de les Illes. Es clar, no feia falta, estaven segurs de que ningú sortiria ni entraria aquí.

Independentment de com acabi la situació de la meva amiga (segurament ben malament, com la de tants altres) me pareix una autèntica salvatjada el que han fet els pescadors aquests dies.

No discuteixo en cap moment el problema dels pescadors, ni dels transportistes… perquè l’entenc. No obstant, crec que han errat el camí.
Se m’acudeixen moltes formes de pressió i acció abans de fer actuacions com aquesta, que per arreglar la situació d’uns pocs acaben fotent a molts (de fet, a quasi tothom).

Les accions d’aquests dies m’han recordat les de fa uns mesos, a Andalusia, protagonitzades pels treballadors de les drassanes, que destruïren bens públics, tallaren ponts i carreteres amb tàctiques guerrilleres i s’enfrontaren amb pirotècnia a la policia. També varen fer molt de mal.

No entendré mai aquestes accions per molt extrema que sigui la situació dels manifestants. Crec que el que haurien de fer és cercar el recolzament de la població, no l’enfrontament amb ella, que al cap i a la fi es posa al seu lloc.

Ja hi ha hagut moltes denúncies contra la Confraria de Pescadors de Barcelona, i pot ser la de la meva amiga s’hi afegirà. Té tot el dret del món a defensar els seus interessos.

I del govern… bé, millor no xerrar-ne.

This entry was posted on dijous, octubre 27th, 2005 at 20:57 and is filed under Blog. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.