ziga-zaga

Tot va començar amb un missatge i una cridada d’en David:

- “¡Oye! el jueves subimos a Lluc… no es una pregunta, es una orden. No te preocupes, me han dicho que es muy suave…”
- “Bueno, vale… ¿dónde nos vemos?”
- “En Pollença”
- “¡¡¡¿¿¿Qué???!!!”

No era qüestió de protestar, així que varem quedar d’acord. N’hi va haver de més intel·ligents, però, que a darrera hora se varen escaquejar (i no vull dir noms, com Alex, Carmen, Tony o Joana… no sigui cosa que es molestin). Covards! insolidaris! :-P

Tota aquesta comèdia és perquè qui més qui manco va quedar tocat després de la caminada. No és que sigui exagerada, ni molt manco, però a part de que la varem allargar bastant més del camí oficial, qualcuns feia molt de temps que no fèiem aquestes coses.

CAMÍ VELL DE LLUC

L’excursió comença al camí antic Pollença-Lluc.
Un cop estam situats al final del carrer de l’Horta, hem de seguir per un camí d’asfalt durant uns 500 metres fins arribar al torrent de Sant Jordi; des d’aquí seguim en direcció cap a Can Pontico per camins de terra fins que trobem la carretera Pollença-Lluc.
Després hem de seguir la carretera fins el km 5.3 on trobarem un pi gros, aquí prendrem pel camí de l’esquerra tot vorejant el torrent de la Vall d’en Marc; hem de creuar les possessions de Son Marc, el Pujol i el Molinet i després ja comença la pujada per un bell i frondós alzinar.
El camí, ple de revolts, puja a través de les possessions de Ca l’Hereuet, i l’impressionant Puig Tomir (de 1.102 m) ens quedarà sempre a l’esquerra.
Després de pujar el Coll arribarem a Binifaldó i prendrem pel camí asfaltat de la dreta en direcció cap a Lluc. Arribarem a la carretera Pollença-Lluc, girarem a l’esquerra i, a uns 50 metres, agafarem un camí de pedra que ens portarà fins el Santuari de Lluc.

Durada: cinc hores i mitja.
Dificultat: mitjana.
Tipus de ruta: camí de terra i asfalt.

Agafat de la web de l’Ajuntament de Pollença.

Res, que varem fer la caminada entre Pollença i Lluc, en plena Serra de Tramuntana, una quinzena de persones de dos grups que no es coneixien al començament. Va ser molt divertit i entretingut.
Tira tira cap amunt, amb qualque aturadeta per agafar alè i riure una mica.

Podem agrair el dia que va fer, amb una mica de boira i no massa temperatura. Si haguéssim tengut més sol ho hauríem passat molt malament. Els paisatges, preciosos. Els camins, molt concorreguts; se notava que era mig festa.
Entre d’altres, varem topar amb un simpàtic grup de ciclistes amb els que ens avançavem alternativament.

Qui més qui manco se va entretenir a fer fotos (ja mirarem d’anar pujant-les a Internet). Jo vaig aprofitar per treure a passejar la meva Yashica Mat-124 G, una càmera de format mitjà que emplea negatiu de 6×6cm. Ja veurem que tal s’ha comportat, que encara no l’havia provada.

També varem tenir una lesionada, a qui varem fer molta befa, pobreta. }:->

Una vegada a Lluc varem dinar i fer la sobretaula. Tots estavem cansats.

A veure si ho repetim prest, però amb una caminada més lleugereta. :-P

En Celso, en David, n’Eduard i en Juan Luis també n’han xerrat. Hi ha moltes fotos (Celso, David, Juan Luis, meves).

Apunts relacionats:

1. En bicicleta cap a Lluc La foto d’ahir me va fer recordar que anant a Lluc ens varem trobar amb un grup que pujava en bicicleta i que havia fet una foto d’aquelles en...
2. El paisatge de Pollença Començarem amb un exemplar segur, sense massa pretensions. Aquesta fotografia la vaig fer el passat dijous sant, de pujada cap a Lluc des de Pollença amb uns amics. No...
3. Mostres de color Així vàrem trobar n’Eduard i jo aquestes mostres de parquet, tarima, o similar… a la vorera de la carretera que va a Lluc. La composició me va semblar original...

This entry was posted on dissabte, març 26th, 2005 at 17:57 and is filed under Fotografia, Senderisme. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.