ziga-zaga

S’ha acabat! La veritat és que ja no puc més!

Va contra natura. Això és com aquesta gent que sap que el tabac l’està matant però no deixa de fumar.

Deixant de banda les qüestions ètiques, que són les principals per les que no hauríem d’usar programari privatiu i a les que molta gent no hi vol entrar… és que ni tant sols per una qüestió pràctica és sostenible.

S’ha acabat intentar que funcioni el que no hauria d’haver existit mai. Estic xerrant de Windows de Microsoft (no sé ben bé perquè jo també preferesc dir-li Hasefroch, supòs que ja és una qüestió d’oi). S’ha acabat de fer l’imbècil encara que sigui per fer un favor a un amic o un familiar. S’ha acabat!

Tenc damunt la taula una màquina d’uns familiars que no és capaç ni d’acabar de carregar l’entorn gràfic, de merda que té: virus, cucs, spyware…
El sistema s’ha adquirit legalment, l’antivirus també… això sí, els seus fabricants no hi donen cap suport ni garantia. Sense comentaris. :-(
Estic cansat de fer de pringao per arreglar Hasefrochs que no funcionen però dels que els seus usuaris no en poden fugir perquè ells o les seves dades en són pressoners.

Fins aquí he arribat i ho dic públicament: no pens arreglar més Hasefrochs a ningú més.

Ja fa un temps que faig feina principalment amb programari lliure sobre GNU/Linux i tot funciona de meravella. Les coses que fallen es poden arreglar i els maldecaps són infinitament menors, quasi anecdòtics.
Entenc que faig feina per clients que ara mateix no poden deixar d’utilitzar aquests sistemes perquè la seva feina quedaria aturada de cop. Es l’única situació pràctica que entenc com inevitable ara com ara, sempre pensant en deixar-la de banda tant prest com sigui possible.
Es més, tothom a qui hem instal·lat sistemes lliures, ja sigui a servidors o a equips d’escriptori, n’està encantat. Li han desaparegut la majoria de problemes!
Qualcuns d’ells, fins i tot, entenen el rerafons de tot plegat, i això ja és una satisfacció personal.

M’he espantat en fer un càlcul ràpid de les hores de la meva vida perdudes darrera d’aquest no sé com anomenar-lo intentant que funcionàs, aquí i allà, sempre repetint els mateixos actes per solucionar els mateixos problemes.

He perdut misserablement unes 20.000 hores de la meva vida, només arreglant problemes del puto Hasefroch!!!

Encara hi haurà qualcú que em dirà radical. :-(

[...] Grrrrrrrrrrrrrrrr.

He usat (i barallat amb) hasefroch des de la versió 2.0, passant per totes les que des de llavors han sortit (excepte algunes versions server). Tenc legalment adquirides quatre còpies d’aquest sistema (95, 98, NT 4 Workstation, 2000 Workstation). A ca meva només hi ha GNU/Linux des de que la darrera instal·lació del 2000 va petar al portàtil. D’això aviat en farà tres anys.

Vaig conèixer GNU/Linux l’any 1995 i vaig comprar per correu una distribució Slackware de quatre CD-ROM amb kernel 1.2.13. Va ser fascinant.
Per aquella època usava Hasefroch 3.11 i 95, amb Netware de Novell, a part de VMS als VAX i HP-UX als servidors HP. Exceptuant els primers, tots els altres, si bé privatius, són bons sistemes. Per què hem anat a pitjor?
Després d’una temporada vaig deixar GNU/Linux no record perquè (en aquella època no em plantejava les qüestions ètiques que em plantejo avui en dia) i només usava Hasefroch fins fa cinc anys, que vaig tornar a GNU/Linux i es va convertir en el meu sistema principal, l’únic des d’en fa tres a nivell personal (però no laboral, per desgràcia).

Sempre he disfrutat amb GNU/Linux (i també amb la seva gent), mai ho he fet amb Hasefroch.

No vos enfadeu si vos dic que no arreglaré el vostre ordenador amb Windows. No esper que m’entengueu, però pensau que tenc les meves raons. No es tracta de res personal.

Avui és el primer dia de la meva felicitat.

This entry was posted on divendres, març 11th, 2005 at 23:26 and is filed under Programari Lliure. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.