ziga-zaga

Divendres horabaixa anàrem a Manacor per fer unes xerrades sobre programari lliure a l’IES Na Camel·la. Com sol ser normal en aquests casos, va ser prou interessant.
Després de la introducció d’en Joan Miquel, en Joan i en Toni explicaren com havien muntat l’aula Linux de la Universitat, En Ricardo exposà els criteris ètics del programari lliure i l’accés a la cultura i en Tomeu ens va mostrar pràcticament ajudes gràfiques a la programació que s’usen avui en dia però fent-mos veure que ja existien fa vint anys.

L’auditori va ser variat: eren pocs els alumnes que mostraven interès real (com és habitual) ja que moltes vegades inclouen aquestes xerrades com a complement a la formació i això implica una certa obligació que no els agrada. Es habitual que la primera vegada que se’ls xerra sobre programari lliure hi hagi una mica de rebot. Després però, una vegada se’n donen conta del que implica, l’interès sol aparèixer espontani.
Els que sí estaven interessats, i molt, eren els seus professors, que varen prendre apunts tot el temps. Com que les xerrades s’havien anunciat amb temps també hi va haver gent externa a l’IES interessada.

Me va passar una cosa curiosa: la xerrada d’en Ricardo me va proporcionar una sensació de renaixement en les conviccions que implica la defensa del programari lliure i les llibertats de l’individu al món digital.
A pesar d’exposar les raons i els motius que coneixem i tenim assumits, el que qualcú te les recordi i refresqui d’una manera entretinguda i ben explicada reforça aquest esperit. Es el mateix que passa quan tornes mirar o escoltar una conferència d’en Richard Stallman, en Pedro Reina… Es com tornar mirar una película que t’agrada, no te’n canses mai i, moltes vegades, hi veus detalls en els que abans no t’havies fixat.
Per cert, crec que aquesta, si no la primera, va ser una de les primeres xerrades que en Ricardo va fer des de que és conferenciant oficial de la Free Software Foundation.

Després de tot això anàrem a sopar, molt bé per cert. S’hi varen apuntar un parell de professors.
Fer aquestes xerrades i sopar fora dels llocs habituals fa que conéixis gent nova interessada pels mateixos temes pel que ho estam nosaltres. Val la pena divulgar-ho.

En Tony, en Celso, en Ricardo i en Toni n’han xerrat.

This entry was posted on dimecres, març 9th, 2005 at 11:06 and is filed under Bulma, Programari Lliure. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.