ziga-zaga

Es 31 de desembre i acaba l’any… però no és l’únic que acaba. Després de setze anys de programació es tanca Ràdio Jove. En Joan Cabot és l’encarregat de posar punt i final a la programació.

Estic escoltant el programa des de que ha començat, en Joan està combinant bona música amb petites xerrades amb els responsables, companys i col·laboradors que ha tengut l’emissora durant la seva llarga vida. Crec que és una molt bona forma d’acabar.

Ha xerrat amb na Pilar Calatayud (vorbis, 5,0MB), en Xavier Ricci (vorbis, 9,8MB), en Miquel Angel Toribio (vorbis, 4,3MB), na Rosa Campomar (vorbis, 8,4MB), en Llorenç Valverde (vorbis, 12,1MB)… i molts més. Tots estan d’acord amb que la feina feta ha estat molt digna i s’enorgulleixen de la manera de fer que han tengut sempre, tractant els temes i col·lectius que les emissores comercials deixen de banda.
La seva funció com a emissora pública era la única que entenc que té sentit, la d’omplir el buit que els altres deixen, i a més, en català.

Jo vaig començar a escoltar Ràdio Jove fa molts d’anys, quan la majoria dels que la tanquen encara no hi feien feina. M’encantava escoltar les entrevistes i també la música que posaven, embadalit amb la veu de na Mònica Borràs.
Després de varis anys de forçat allunyament hi vaig recuperar el contacte de la forma que manco esperava, com a col·laborador fent-hi un programa, de la mà d’en Llorenç i en Benjamí, amb en Xavi i en Joan.

D’aquesta manera he vist els dos darrers anys i mig de la seva vida, essent conscient de la seva precarietat i vegent com les persones que la duien endavant amb moltes dificultats havien de lluitar el dia a dia.

Amb tot això el que vull dir és que m’estim Ràdio Jove i em dol molt que es tanqui, després de tant de temps i deixant un buit enorme al panorama balear de la radiodifusió.

Al final Ràdio Jove ha mort, per exprés desig dels seus treballadors, tal com ha viscut… discretament. Però no deixa de sorprendre-me que tots aquells que s’aixecaren a protestar contra el tancament de SOM Ràdio no hagin obert la boca ni mogut un dit en contra del tancament d’una emisora germana, molt més veterana, completa… i en català. Al manco, fins que no hi hagués una alternativa. I és que som i serem… vergonyosos.

Ara arribarà IB3 Ràdio, pública i balear. Esperem que sigui capaç de recollir les inquietuds i sensibilitats que deixa Ràdio Jove. Segur que els seus professionals n’estan disposats, ara falta veure si els seus directius i responsables estaran a l’alçada. Molt d’ànims per tots ells.

Finalment, en Joan m’ha convidat a assistir com tants d’altres a la darrera edició (vorbis, 144,6MB) del Local d’Assaig (fotos), programa estandart de l’emissora. Ens ha promès un gran programa i així ha estat: entranyable, amb molt bona música (fins i tot en directe) i amb la gent que durant anys l’ha fet possible. El Local d’Assaig mereix un escrit a part, que esper i desig que en Joan faci un dia d’aquests.
Com molts, na Mònica Borràs (vorbis, 8,9MB) o en Joan Vich (vorbis, 7,2MB) han deixat molt clar el que ha significat el Local d’Assaig pel panorama musical balear.

Adéu, Ràdio Jove. Et seguirem escoltant en records.

Actualització:

• Article de Joan Vich al El Mundo
• Article (primera part, segona part) de Joan Andreu al seu bloc personal

This entry was posted on divendres, desembre 31st, 2004 at 23:47 and is filed under Música, Ràdio. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.