ziga-zaga

No és la primera vegada que vos escric sobre l’ús de la llengua a l’Ajuntament de Marratxí i les organitzacions que l’envolten. Cada any en vos faig una nota i cada any és pitjor…

Des de que el PP es va instal·lar a l’Ajuntament i les Associacions de veïnats, el català ha anat desapareixent progressivament de tots els llocs on no és imperatiu per llei. Fa temps que la web de l’Ajuntament només es manté i potencia en castellà i, per exemple, algunes associacions de veïnats que xuclen de l’Ajuntament han fet desaparèixer el català dels seus escrits.

Es el cas de la “Comisión de Fiestas Coanegra“, que aglutina les festes d’estiu de les associacions de veïnats de Can Carbonell, Cas Miot, Pont d’Inca Nou, Ses Cases Noves i Son Macià (per ordre de l’Ajuntament baix amenaça de no subvencionar si no es fa així). Aquesta “Comisión” enguany ha donat una passa més i ha decidit fer desaparèixer completament el poc català que hi havia al programa de les “Fiestas de verano“: enguany l’han editat només en castellà. Això sí, amb els escuts del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Marratxí a la portada.

No vos tornaré repetir un any més què en pens de tot això. Només vos diré que me pareix una vergonya.

Ha arribat l’hora de passar a l’acció directa?
,

Tots aquells que viviu fora de la ciutat o que en sortiu de tant en tant sabeu que un dels sons de l’estiu és el de les cigales al camp. Quants de nosaltres no tenim present aquell renou estrident dels dies de calor?

Les cigales (cigarras, en castellà) són insectes hemípters de la família dels cicàdids (Cicadidae), és a dir, que tenen les seves ales anterior dividides en una part dura i una altra membranosa, a més de tenir un aparell xuclador que els permet alimentar-se, en aquest cas, de la saba d’alguns vegetals.

Però si hi ha una característica que ens crida l’atenció d’aquests insectes és la de que els mascles produeixen un renou molt característic mitjançant el fregament d’unes membranes que tenen a l’abdomen. Ho solen fer de dia i durant quasi tot l’estiu.

Les nimfes de cigala viuen enterrades a terra, d’on surten per mudar i esdevenir finalment adults alats i sexuats. Per fer-ho, trepen fins a les branques dels arbustos on s’ancoren durant el procés. Com a resultat d’aquesta muda, el seu exoesquelet queda abandonat a la branca on s’han fixat. Això és el que podeu veure a la fotografia que acompanya l’apunt: un exoesquelet buit de cigala perfectament ancorat a una branca en la posició en que es va fixar l’animal. Observau-ne els detalls.

Si aquests dies passejau pel camp en podreu trobar a centenars, sols o en grup, en les posicions més inversemblants. De sempre, la gent del camp ha dit que, a l’estiu, les cigales canten fins a rebentar… Què en pensaríeu vosaltres si trobàssiu aquests exoesquelets arreu? Es una anècdota simpàtica que sabem que no és certa. De fet, segons l’espècie, les cigales poden viure entre dos i desset anys.

Gaudiu del camp a l’estiu. Amaga moltes sorpreses. :-)

Gràcies a Margalida Roig per mostrar-m’ho i a Xavier Canyelles, Joan Bibiloni i Jordi Muntaner pels seus comentaris.

Hem passat la nit de Sant Joan, una nit màgica per excel·lència en la que, des de molt antic, el foc ho purifica tot. En definitiva, un moment per a la renovació…

Potser li doni una nova oportunitat a aquest blog.

Bon estiu!

De vegades sent veus…
… al cotxe, a la dutxa, assegut a taula, al llit… és el blog que em crida!

Serà qüestió de fer-li cas i tornar escriure. :-)

Fa uns dies que estic jungant amb Google Latitude: mirant la precisió, el temps de refresc, els distints mètodes de posicionament a partir del mòbil…

Veureu que el mapa canvia de tant en tant mostrant on som en aquell moment, però no vos fieu i no vos cregueu tot el que veis. :-)